- Ahir, 21 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu, es realitza des de 1982 aquesta celebració amb l’objectiu de promoure l’intercanvi cultural a través de la música, aconseguir una major diversitat musical i crear espais perquè els músics puguen mostrar el seu treball i compartir-lo amb el públic, així com veure la música com una eina d’entreteniment que enriqueix la vida i la fa més plena
Una de les característiques inherents a Crevillent i els crevillentins és la seua enorme afició a la música. Prova d’això, és que al maig de 1841, el ple va acordar celebrar els dies 30 i 31 de maig, els festejos en honor a l’acabat de nomenar regent del Regne, el duc de la Victòria, el capità general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero.
L’Ajuntament, en compliment de l’ordre de la Diputació Provincial d’Alacant, va emetre un bàndol perquè els adornaren les façanes de les seues cases “amb gallardetas i colgaduras, i il·luminen a les nits les mateixes”, actes que incloïen una missa Et Deum i sermó, i una processó cívica amb el retrat del duc de la Victòria, acompanyada per la música del batalló militar.
A partir de 1860, aquest batalló va ser substituït per la banda de música de Crevillent, present en les inauguracions d’edificis públics i festes més rellevants com a Sant Cayetano, Corpus Christi, San Francisco o Sant Felip Neri, així com el Carnestoltes, els festejos de la fi de segle o les tradicionals serenates a les núvies -que no podien celebrar-se després de les dotze de la nit, sense autorització prèvia-, actuacions anuals concertades amb l’Ajuntament des de llavors.
Al costat de la banda de música, en 1891, naix l’Orfeó Crevillentí, el segon més antic d’Espanya, un any que va començar amb “pluges intenses i la serra vestida de gala, perquè la neu cobria la major part”, quan la nostra població ja tenia una intensa vida cultural amb un teatre i la societat cultural Centre de la Unió, que publicava el seu propi periòdic local.
Quasi dos segles de tradició musical crevillentina que hem sabut conservar al llarg del temps i de la qual l’Arxiu Municipal Clara Campoamor dona testimoniatge a través de la seua documentació.
